Per a tú mare...

Encara que passi el temps...encara que els records és difuminin amb ell....encara que les imatges d'amargor d'aquell dia hagin agafat templança amb el pas del temps...sempre...ets i seràs molt viva dins els meus pensaments i dins la profunditat del meu cor cada día de la meva existencia.



Em vaig dirigir cap el pont
on la meva mare
havia mort,
però tenia l’esperança
que fos mentida,
i si fos veritat, ella estaria al meu cor.



Vaig pensar que estaria al cel,
perque era bona persona,
d’aquelles que enraonen,
i que ajuda a la gent,
amb bona fé.



Jo penso, que, com està al cel,
quan plou, és que plora,
i que la pluja
és el fruit del seu plorar.
I quan escolto el cant d’un ocell,
és ella i el seu cantar.