diumenge, 11 de novembre del 2012




Es curiós, et pasen coses i no saps molt be el perquè ocurreixen, després amb una ment amb calma i serenó vas meditan i començes entendre les coses i el seu significat. Però abans tenen que pasar coses menos bones perque sortin a la llum unes altres de bones. Coses que omplen l'ànima, et regeneran i alimentan l'esperit,. A la fí et dones conte, que si no tancas portes no en pots obrir d'altres amb total llibertat, la vida et va ajudan amb la guia del l'univers.
Amb la vivència d'aquest dies, he pogut tenir i aconseguir una relació intima amb mi mateixa, aclarir-me dubtes, valorar situacions, escoltar-me i descubrir-me interiorment, i sobretot fer un balanç de la meva vida.

Porto un bon equipatge a l'esquena, m'imagin com molts de vosaltres, batalles dures i cruels, combats inesperats, tots sabem el que hem patit caminan per la vida. El passat hi és, forma part de la meva historia, existeixen ferides duras i dificils, ferides de l'ànima aquelles que et corrompen el dintre, aquestes dificils de borrar, però que van cicatritzan pasan el temps i compartiran el reste del meu camí amb un altre visió i d'una manera positiva. També tenc en conte que ellas m'han fet creixar interiorment, més maduressa, observant la vida amb uns altres ulls, amb una mirada molt mes oberta i profunda.
Arribaré a casa, per començar una nova etapa de la meva vida, amb els peus a terra, ferme i segura de mi mateixa.


Gracies cusí per aquestes estones que hem compartit junts, les excursions, les conversas sinseras i aquesta inquietud interior que ens uneix estat tot una sorpresa per mi. La teva companyia estat tot un plaer...gracies de tot cor.
Gracies també a vosaltres Lluisa i Viçens, pel el vostre carinyo, hospitalitat, amabilitat i bondad, m'he sentit com a casa
..
Per ells, els meus tres trèsors...per la situació dificil que els hi ha tocat viure, i que m'han demostrat molta fortalor. Molt prest ens tornarem abraçar.
Pare i mare, sou molt vius dins el meu cor...com sempre.
Gracies germans, en moments difícils sempre estem tots units.
Per a tú...gracies per la teva llum.
A les meves amigas del raconet tan meravellós que vivim i compartim.

Gracies també a tots vosaltres seguidors d'aquest blog, entre tots aconseguim que aquest obtengui més vida, més il.lusió i més força de cada día.

Tot té un perquè en la vida
Una abraçada
Rosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada