Estem a punt de fer entrada a l'istiu, els meus fills i jo ja tenim ganas de anar a pasar el dia a Binisafua, poder gaudir de la seva marevellosa platja amb les seves aiguas placenteres. Sempre és un plaer el poder retrobar-me un any més amb els amics de sempre, contar les novetats surgides durant l'hivern o simplement estar junts, gaudir de la companyia. En totes les platges maravellosas que hi ha a la costa sud, no som capaç de anar a un altre que no sigui Binisafua, en ella m'ha sent segura, tranquila...és el meu racó espiritual, la meva caseta interior...el meu recolçament. M'envaeixen rècords molt tendres del meu pare quan arribaba amb la barca "Virgen Del Carmen" carregat de peix i els turistas i sobretot els catalans compraban allà mateix a la platja el peix...la meva felicitat era pujar-me a la barca per tirar-me a les cristalines aigues, tot el dia nadant per amunt i per avall... per després anar a casa i trobar a ma mare que habia cuinat aquella magnifica coca de sofrit, era tot un gran plaer, tot un luxe....tot era inosència. He aconseguit que els meus tres fills agafin una estima profunda a Binisafua, ells també tenen arrels d'allà, M'uneix un lligam molt fort, lligada per sentiments, emocions, pensaments, vivències...
M'encanta explicar-lis la meva infantesa i adolescència viscuda a Binisafua, una part molt important de la meva existència que va quedar trencada per la repentina mort de la meva mare... rècords inborrables...rècords passats....rècords que m'ha acompanyaran sempre tancants en clau dins el meu cor... rècords que ja no tornaran...tan sols rècords...si...tan sols...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada