Les paraules de la carta "Paraules a L'aire", desprenen molt de sentiment, un sentiment molt arrelat de fa tempst... és una lluita personal per tornar a veura la Rotonda de sa Pau com esteia abans. El decidir-me a fer-ho estat per recordar una promesa pendent...unes paraules que han volat com el vent, a n'aquestes les guardo ben fort dins el meu cor.

Som consienta del mal momet que vivim, la crisis econòmica, les retallades sofertas, però crec molt sincerament que ella està totalment abandonada i deixada de mans. Tan difícil és possar-li unes flors de temporada, també camamil.la, romaní...? que hi hagi més verdor. Cada vegada que he anat a parlar amb els responsables de l'ajuntament sempre en diuen el mateix: el problema és el consum d'aigua, estic completment d'àcord, però pens que no hi ha perqué tornar possar-ho tot plè de cesped com abans...no!, és poden aclarir les coses de moltes maneras...no sé tan dràstics. Si fer una rentada de imatge.
Vosaltres santlluïsers no trobau que esteria més polida amb flors com abans...?
Som concients que La Rotonda de sa Pau és un mirall per el poble...?

Gràcies Tóbal per rebre la meva visita, som consienta de la teva falta de temps a la teva  apretada agenda i agrair-te la teva honestitat i reconeixa la promesa perduda.

Gràcies també a les paraules que sense ellas seria imposible el poder explicar els meus sentiments.

Aina, Isaac i Ariadna, tingueu Fe...el temps te molta saviesa i un dia podreu gaudir d'una Rotonda de sa Pau vestida de bellesa, com era abans...com tantas vegades he parlat d'ella i del vostre l'avi en Toni, autor d'aquesta maravellosa obra d'art.

"Paraules a l'aire" va dedicat els meus pares,
Pare aguardo rècords agradables dins el meu cor del naixament d'ella...m'ha donan força per lluità per ella.
...Ets tan present, mare...!