CARTA

RIQUESA VOLUNTARIA

“Jo tenc un somni”, amb la senzillesa d’aquestes quatre paraules començava un dels més brillants discursos de la història de la humanitat del pastor baptista nord-americà i Premi Nobel de la Pau Martin Luther King, assassinat per les seves conviccions i ideals pacifistes. Agafo les seves paraules amb tota la bellesa que em desprenen i les submergeixo dins els meus pensaments deixant-les volar lliurament, aconseguint que recobrin vida pròpia. Tanco els ulls i en deixo seduir per elles, plenes d’il·lusió i força, transportant-me a un polit i esperançador somni, el meu somni.

 He somiat que veia un arbre sembrat enmig d’un paradís, tot ell harmoniós, els seus fruits eren iguals, cap d’ells pretenia ser més que l’altre, el seu món era plàcid, amb una plenitud de pau que transmetia una energia renovadora i positiva que m’alimentava solament d’ella respirant, servint-me totes les necessitats necessàries per viure. Tot era germanor, transparència, riquesa interior. El voltant era un bàlsam d’harmonia brodat de tendresa, amb un sol radiant que feia lluir més que mai aquell arbre amb la seva llum poderosa. La puresa de l’aire transmetia una sensació molt especial i a la vegada estranya... era una realitat.

En el meu somni no existien les guerres ni els enemics, tampoc la pobresa i la marginació, no coneixien l’esclavitud infantil, tampoc la injustícia, exclusions socials, la violència. No sabien que era patir de fam ni penúries, no coneixien la soledat ni el desconsol, no hi havia cabuda a la indiferència, era inexistent. Tots estaven predisposats a escoltar, donar la mà i ajudar-se. Tot era equilibri i transparència, units amb els cor pel mateix camí, el del respecte, l’efecte, la comprensió i l’estima, sempre units i guiats per la voluntat, cercant sempre una predisposició per aconseguir-la. Es vivia un esperit de solidaritat únic, reconfortant i donant força a una unió fraternal.

Quan et desperts d’un somni i mires el teu voltant, et dones conta d’una realitat cruel que et fa escarrufar la pell més enllà de les profunditats de l’ésser humà. Uns interessos globals que condueixen a la manipulació sent conscients del perill que sofreix el nostre planeta, proposant promeses falses, sense tenir la delicadesa de pensar que posen en perill vides humanes, campanyes de publicitat en dates més importants jugant amb la nostra sensibilitat, sabotatges emocionals, tots els dies i tots els ésser humans son importants!. Ens imaginem el món com una jugueta, un trencaclosques que mai acabem, sempre falta la peça màgica per encaixar. No es tindrien que oblidar de la voluntat,  l’interés, l’aprenentatge diari i també la  positivitat, paraules que haurien d’anar sempre lligades. Quan algú té voluntat i es decideix a donar la passa, es pot dir que aquest arriba a ser un voluntari, sembrant un arbre d’arrels profundes, amb conviccions fortes i segures d’ell mateix, que si no rep efecte i estima com totes les coses, arriba a morir-se de finor.

Tots tenim un familiar, un amic o un conegut, gent voluntària que fan feina en silenci, desinteressadament, sense rebre res a canvi. Feina infatigable aconseguint anar sempre una mica més enllà, sembrant solidaritat, esperança, il·lusió, afecte, interès i estima, tot això juntament amb una tenacitat i perseverança inimaginable.

Ser voluntari és una manera d’esser, una manera de viure, tenir un gran respecte per les persones, és una elecció pròpia, una vocació, una cridada interior, ens donen una petita part de la seva pròpia vida. Van caminant per la vida amb les mans ben altes  demanat justícia. Són aquelles persones que de forma inconscient, solidaria i desinteressada fan possible una feina en benefici d’altres, aconsegueixen retreure un somriure i una confiança perduda. L’esforç que s’inverteix de vegades es ingrat, però es veu recompensat per la satisfacció personal, elevant l’autoestima, benestar i seguretat. Desprenen una sensibilitat exquisida als més necessitats, arribant a fer-se còmplices, aconseguint ser una germanor fins a formar uns vincles molt especials i difícils d’oblidar.

Tots junts volen construir un món millor, amb menys sofriment, dient prou a les injustícies i desigualtats. És el plaer de fer feina amb força, sense oblidar-se d’altres companys, aprenent uns dels altres i compartint  junts valors i emocions. Cada un d’ells no només assumeixen la seva  responsabilitat, és una lluita constant diària, sense deixar la mateixa il·lusió del primer dia  per poder complir i perfeccionar la seva missió o vocació.  Es diferencien per la continuïtat i la perseverança, la seva voluntat és tan gran  i capacitada per fer grans esforços i aconseguint grans obres amb unes riqueses impossibles de calcular. Aquest fet d’ajudar als altres, sense rebre res a canvi és digne d’admiració i respecte, desprenguem-ne grans dosis de bondat i comprensió, aconseguint casi sempre rebre més de lo que han donat en satisfacció i grandesa personal.

Si poguessin mudar-nos dins la pell del voluntari, ens sentirien uns privilegiats de poder ser participatius dels seus actes, sentir les emocions i sentiments de cada un d’ells. Pensar amb la soledat de l’avi que ens espera per anar a passejar i contar-nos la seva història viscuda, aquella família soterrada en la misèria que espera l’arribada del dinar, la tristor de l’àvia que es consola amb la companyia d’un d’ells, aquella gent que s’aixeca d’hora perquè puguem gaudir d’unes platges netes i un mar cristal·lí, camins nets, gent que ho ha perdut tot i no tenen altre remei que anar a buscar roba i unes sabates per necessitat, i tantes d’altres que em deixo d’anomenar. Què polit és fer feliç a la gent més necessitada, quin plaer poder sentir que esperen ansiosament la teva arribada amb alegria i amb els braços oberts, quina riquesa ajudar i aprendre dels demés, quin orgull ser voluntari.

Voluntat és una actitud en  la que agafa força l’enteresa, la predisposició i la motivació. No té perquè ser un objectiu atractiu i elegant, senzillament és honest i transparent. Però sempre hi ha portes tancades davant algunes situacions, mirades enrere i falta de memòria. La força de voluntat resulta insuficient per fer front a certes adversitats de la vida mateixa. Jo la definiria com una característica de la personalitat de cada un de nosaltres, demostrant sentiments, bellesa interior, fent brillar la nostra vertadera essència. Actuant de bona fe s’aconsegueix una ment positiva.

Res es cultiva per si sol, tot implica feina, esforç, dedicació i constància. Una voluntat cultivada és una voluntat enfortida, un escut que ens protegeix de la pèrdua de dignitat, vagància, males costums i fons i tot de lo immoral. Tots podem ajudar ja siguem voluntaris o no, tothom pot aportar el seu gra d’arena, tots junts podrien caminar pel mateix camí,  ànimes solidaries aconseguint que els nostres cors bateguin units amb força, cada batec sigui especial i que un d’ells sigui de solidaritat.

Tots hauríem de desitjar ser cada dia més bones persones, créixer interiorment una mica més, enriquir-nos d’experiències, gaudir d’un món millor, ple de frescor i il·lusió, siguem un mirall per als nostres fills donant un bon mestratge de solidaritat . Perquè tot això no sigui un somni, hem de tenir la voluntat de fer-ho realitat, entre tots hem de sembrar i alimentar aquest arbre i cuidar-lo per després reculli el seu fruit que alimentarà la nostra ànima, aconseguint un esperit regenerat i força per segui endavant, un somriure esperançador per un  món millor per a tothom. Si ens proposem fer una barreja d’aquest ingredients tots units aconseguirem una gran obra  plena de riquesa voluntària i solidària.

“Hemos aprendido a volar como los pájaros, a nadar como los peces; pero no hemos aprendido el sencillo arte de vivir como hermanos” (Martin Luther King).

                                                                              Rosa Seguí Seguí