Avui dematí, estat un matí de visitar a la meva estimada tía Margarita, fa dies que em diu que vol còpia de les meves cartas. Hem anat a un parc del seu poble (Es Castell), la primera impresió que m'he en duit estat una imtage molt "poètica" amb molts de pins i altres arbres, plè de pardalets, també he pogut observar una parella de tords negres que s'alimentaban de cucs del terra. Mentre anaven caminant dues papallones volant semblaba que jugabam a perseguir-se...unes imatges plàcides plenas de serenó.
Ens hem aturat a un lloc on hi ha einas per fer esport, en aquest cas hem fet una estoneta de bicicleta mentre parlavem de les nostres inquietuts interiors, conversacions que son pont i camí cap a la nostre espiritualitat...les nostres conversas profundes. Un moment de la nostre conversació hem diu:
Rosa, -Tenc por a morir-me?- tenc moltes inquietuts interiors que no em deixan durmir, no hem deixan tranquil.la-.
Tía,(li contest jo)- saps que un día o l'altre serà el teu día cap a la mort...si pensas i pensas, no vius el dia present amb positivitat, t'engoixes l'ànima...saps que no pots evitar-la, pertant viu amb naturalitat i frescura-.
La meva tía en contesta- no puc evitar-ho, es un sentiment que florit dins meu fa una temporada...m'ha empresona l'esperit...m'ha asusta...li tenc por...
Rosa (en diu ella) -de fet cada dia viscut és un dia menys...anem morint poc poc cada dia que pasem...fa que ens atraquem el final del nostre camí...
És la vida (li dic jo) --vivim per morir. Aquesta aventura de la vida, és un aprenentatge, una lliçó darrera l'altre, experiéncias bones, d'altres de menys bones, moments feliços, agradables, tristos, de pèrdues efectives, de lluita, també de il.lusió i esperança,  i tot aixó per arribar un día...a morir....
-Que trist que és tot- (diu la tia)
-Que polit que és viure- (dic jo)
-Gràcies Tia per les nostres conversas, per aquesta estoneta tan agradable, m'entens, em comprens i m'escoltes-.
- Gràcies a tú per venir i recorda: el món son quatre coses: fer, des-fer, buidar i omplir--Fins un altre dia, Tia!, cuidet.
-Fins quan vulguis, Roseta