PETITS PLAERS

Avui public una nova carta, que la lectura d'ella sigui un patit plaer.
                                                                 Rosa.

PATITS PLAERS

Un matí d’aquest freds i polits del mes de gener,  juntament amb la meva estimada i inseparable escudella de cafè, que em dona el bon dia sempre ben gustosament i em fa començar el matí amb bona energia, vaig decidir aprofitar-lo i gaudir asseguda a la terrasseta de casa, admirant els quatre testets que tenc i que fan d’ella un lloc encantador. Un d’aquest és un gerani amb tres flors vermelles, de les quals una em va conquistar, la seva vermellor era impactant, tota ella ben atapeïda i estufada, semblava que duia un vestit ben elegantó, la seva subtilesa i bellesa em va captivar i enamorar. La vaig contemplar amb delicadesa, com si fos una joia valuosa, sempre de la mà de la meva fidel amiga, arribant a la conclusió que aquella petita estoneta em feia gaudir d’un petit plaer, un més que la vida em brindava tan humilment i que desgraciadament moltes vegades no valorem ni apreciem.

Quan trobem un moment per alimentar l’esperit i amb la ment ben fresca, ens adonarem que la mateixa vida és un cúmul d’ells, tenint la gran sort que en el món en el que vivim ens brinda l’oportunitat de poder valorar la nostra naturalesa, d’aprofitar-la i gaudir-la, però que ens trobem de cap constantment amb la realitat necessària per poder existir, sense adonar-nos que desaprofitem estones valuoses que ens nodreixen l’ànima per poder acabar una jornada esgotadora.

Em refereixo a aquells petits plaers que et fan desconnectar per una estoneta de l’estrès i la pressió que estem sotmesos diàriament, aquelles petites coses moltes vegades oblidades, que per uns seran insignificants però per altres seran un gran diamant ben polit carregat de positivitat, estima i passió, per poder seguir lluitant amb força, per retrobar-se amb un mateix, per tenir aquella estoneta per tu, o també compartir-la amb qualcú altre,  per sentir-nos vius.

Molts de nosaltres vivim el dia a dia accelerats, pitjant l’accelerador al màxim, sempre amb la sensació al cós de que no arribem a temps, entrant dins un joc perillós, competint una cursa de l’èxit irreal, sense demanar-nos que significa realment l’èxit. Estem rodant dins un carruatge de capritxos, molts d’ells materials, les publicitats excessives i sempre amb les ofertes de torn tant enganyoses que ens enganxen dins la llosa que li diuen “felicitat”. La crisi, la política, el fracàs, la gent abatuda per no poder fer front a la situació econòmica i el consumisme excessiu i abusiu ens absorbeixen tant que no ens deixa viure els moments plaents. Si poguessin reconèixer i dominar-los seria el pont que ens conduiria a una vida més agradable i saludable, sense sentir-nos uns fracassats. Hem de prendre a gaudir de les coses simples que ens ofereix la vida, el petits detalls diaris que fan que no sigui rutinària, si no una mica més suportable.

De ben segur que cada un de nosaltres tenim aquell petit plaer, aquella petita cosa que ens fa sentir bé, com sentir el goig de la renou de les gotes d’aigua al caure a terra d’un dia plujós; degustar aquell dinar que feia temps que no assabories i tornar reviure el gust que ens va captivar; aquella cervesa ben fresqueta després d’una jornada difícil; caminar pel camp; escoltar com canten el ocells; gaudir de la companyia d’un llibre; la sorpresa d’una besada; llegir el diari i sentir l’olor i la finor de les seves pàgines sense que abans hagi anat de mà en mà; aixecar-se de bon matí per regalar-nos la meravellosa postal que ens brinda el naixement del sol; ser participatius d’un somriure i contagiar-nos d’ell; o simplement observar tot el que ens envolta. N’hi ha un grapat de petits plaers, tot ells joies personificades i amb identitat pròpia.

Intentem fer un parèntesi, tanquem per una estoneta la porta de l’estrès, les obligacions, la feina, les preocupacions, les nits de vigília, la fam exagerada de voler sobresortir, l’angúnia del ser més, aconseguir lo més gran i comprar lo millor. La serenitat ens ajudarà a reflexionar amb tranquil·litat i quedarem ben esbalaïts al veure que no podem gaudir res de lo aconseguit, haurem gastat tota l’energia minvant l’harmonia del nostre ésser fins allunyar-la i deixar-la a un racó, tota sola i arruïnada. Sincerament crec que no val la pena aquest esgotament, cremant el nostre esperit, pagant un cost molt elevat de salut i de benestar interior, obtenint cada vegada més aquella teranyina davant els ulls que no ens deixa veure el més enllà, perdent hores de la nostra existència batallant una guerra perduda, i tot això per no obrir el finestró de la llibertat, la pau, de les petites il·lusions, la tranquil·litat, la reflexió, l’equilibri, l’acceptació i la conformitat. Fer l’ofici de jutges interiors ens ajudarà a fer balança de les necessitats vertaderes de cada un de nosaltres i ser equànimes en les nostres decisions, per després obtenir un veredicte i ser conseqüents amb ell, recordant sempre que el que realment importa és la vida.

Visquem més intensament el moment, el rellotge segueix marcant el pas del temps i el nostre camí fa passes agegantades. No desaprofitem l’oportunitat que ens brinda l’existència, cuidem amb estima tots els petits plaers, aquelles petites joies que ens envolten, estimar-los amb sinceritat, gaudir de la seva senzilles i profunditat, ja que ens donen molt desinteressadament i sense rebre res a canvi, donant un bon mestratge d’humilitat i respecte. Deixem que ens envaeixi l’alegria de viure, de retrobar la il·lusió perduda de voler rescatar aquells verdaders tresors oblidats que ens condueixen pel camí de la vertadera felicitat. Agafem la nostre angoixada agenda i reservem un raconet cada dia per als nostres petits plaers, es sentiran orgullosos i útils amb la nostra cita i nosaltres guanyarem en qualitat de vida i riquesa humana.

Quien no aprecia los placeres de la vida no los merece (Leonardo Da Vinci).

                                                                Rosa Seguí Seguí