dimarts, 11 de juny del 2013




Aquest escrit va dirigit a totes les persones que en un moment donant de la seva vida eligeixen un nou camí, un camí desconegut; un camí de maestría, bellesa, pau, espiritualidad i sobretot creixament interior. El camí a la llibertat interior

Per els meus tres fills, son la font i lluita en la meva vida.
Per un àngel, que tampoc ha tingut por en agafar aquest camí
Per a tu germana, escrit inspirat a una finestra, gaudiguent d'un arbre que no oblidaré mai.
Mare i Pare, gràcies




Crit de llibertat

He llegit una dita d’en Christopher Hansard, escriptor, pensador i expert en medicina alternativa que diu: “El regal més valuós de tota la llibertat es troba en el teu cor”. Un pensament va rondant per la meva ment aquest dies, que me demana si la llibertat, per damunt de tot, no serà una  actitud davant la vida. La llibertat física que tenim  tal vegada no la valorem justament, perquè, com passa sempre i amb altres coses, sempre l’hem tinguda.

Però, i la llibertat espiritual?, la llibertat de l’ànima?, la de la raó?, la del sentiment? En aquesta llibertat li hem retallat les ales, l’hem arraconada amb les coses que recloem interiorment i tenim por. Li donam tantes voltes a les coses que perdem la nostra estimada llibertat. Ens generam tantes inseguretats  al nostre voltant, que ens roben llibertat. Interpretam una comèdia de la realitat, tenint tendència a acomodar-nos, la gran majoria  de vegades d’una manera equivocada. Les comparacions, las indecisions anul·len la nostra pròpia llibertat i a l’hora també arriba cremant l’ànima. La falta de confiança i sinceritat amb un mateix és un deute a la llibertat interior de cada persona.

De cada dia estic més convençuda que la llibertat per damunt de tot és una actitud personal de cadascú, creure en ella i reafirmar-nos que podem tenir-la i gaudir-la al màxim. No és igual la llibertat que et donen, sinó la que posseeixes. La llibertat es construeix amb actes, però no amb actes dels demés, sinó amb els propis actes, els fabricats per cada un de nosaltres. Aquests actes es nodreixen amb decisions, però no de les decisions d’altra gent, sinó amb les nostres pròpies idees i conviccions. Aquestes decisions són el fruit de la pròpia vocació, dels nostres principis i de la substància espiritual i açò només ens pertany a cada un de nosaltres, és llei universal.

Som lliures el dia que actuam i pensam per nosaltres mateixos i ho feim
amb consciència de la realitat amb els peus a terra, més prest o més
tard  tocam a terra i es fa realitat aquesta llibertat.
Les coses són més senzilles de lo que tenim, pensam o feim, aquesta senzillesa és l’essència de la més pura llibertat, ser lliures de cor... crit de llibertat.

 “Per haver viscut intensament la seva vida, l’herba seca encara crida l’atenció de qui la trepitja. Les flors sols floreixen i ho fan el millor que poden. El lliri blanc a la vall, que ningú pot gaudir, no necessita explicar res a ningú, viu només per la seva bellesa i llibertat interior.” Pablo Coelho

                                                                    Rosa Seguí Seguí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada