Escrit bellesa interior

Aquest escrit va dedicat a l'angoixa...si, por sonar estrany, estic aprenguen a conviure amb ella, no és fàcil pero no imposible...ja no li tenc por, som amigas.
Gracies Ague...aprenem una de l'altre, a les amigues Desi, Ana i Olga.
També gracies el pare dels meus fills, a l'avia també, per ajudar-me davan la meva impotència.
El meu àngel que em cuida cada día, gracies de tot cor...
Ma mare, em cuides com sempre i brilles més que mai

http://www.youtube.com/watch?v=ImiBBxwtyXo

 LA BELLESA MÉS NATURAL

La societat som un conjunt de persones que amb civisme compartim afinitats, conductes i cultures. Des de sempre i avui en día amb més força, la cultura de la bellesa ve donada per els cànons establerts que dicta les indústries de la moda i de la estètica, adornar el exterior està patentat per majoristes, és una moda inculcada a dintre de la nostra civilització fent camí a una amargura maniática i caótica de la societat, acceptada per la majoria de la gent. La bellesa, actualment és considera com un adorno que se compra, és ven, que és pinta, extravagàncies, parafernalies i enramades, idees estrambòtiques, maniquís esquàlids idealitzats, obsessions per la dictadura de una moda, fabricants de rostres i somriures artificials.

 Parlar de bellesa pot semblar un poc extern, trivial fins i tot efímer. Si profunditzem, la belleza pot sé  abstracte, subjectiva, també objectiva, però ens descuidem d’una bellesa que no necesita conservants, catàlegs de moda ni cremas consoladores d’arrugues, està  impregnada per la discreció, el silenci, la saviesa, puresa, la vertadera bellesa de cada un de nosaltres, la dels valors i les virtuts de les persones. La bellesa interior no coneix mides exactes, ni perfeccions de patrons marcats, ella es la belleza  més natural i espectacular.
En aquesta bellesa la acompanya la senzillesa, oblidada últimament però de gran valor i dignitat, aquesta senzilla bellesa interior plena de altruisme, guanyen juntes d’una manera sublim a la arrogància del luxe de la superficialitat, lliure de desitjos materials,  i complexes banals.

La senzilles de la bellesa interior pot tenir una experiència freda i falta d’atractiu per aquells que estan acostumats a la vanitat i la superficialitat. No hi ha res més decepcionant que tropisar amb una imatge plena de hermosura, amb un llenguatge grosser, ignorant i prepotent. Hi ha persones sense encant físic, però el mateix temps poden sé molt atractives, seductores  i enamoren amb lo efectiu, emocional, personificant una riquesa de virtuts i valors espirituals, que es manifesten amb actituds, paraules, amabilitat, tacte i bondad.

 Estem hipnotitzats per unes absurdes e il·lògiques idees i normes socials, enfoscant els desitjos, sentiments, la essència de les coses més pures i singulars i per damunt de tot a la llibertat i la bellesa del món interior de cada persona. Si ens limitem a cultivar lo extern i no alimenten l’interior, ens durà a crear un valors que per ells mateixos i arrastrats per la misèria humana duran a la humanitat a destruir-se poc poc. Les petites coses de tots el dies fan de la vida que sigui espectacular, la bellesa és troba a n’és detalls més insignificants d’aquest món. Una senzilles exterior amb una gran riquesa interior es la millora i més espectacular bellesa de tots els temps, no passant  de moda mai.
“Les coses més bellas i millors al món no poden veure’s ni tocar-se, però si sentir-les amb el cor”. Hellen Keller

                                             Rosa Seguí Seguí