Per Nadal de l'any passat vaig publicar un escrit de títol "Ressentiments". Faig reflexions i medit sobre el tema  una vegada darrera l'altre i no trob el cami per alliberar-me d'una càrrega negativa de rècords del meu pasat.....perdonar de paraula és molt fàcil i simple....perdonar d'interior és molt més pròfund i díficil....però no impossible.



"Perdonar i ser perdonats alleuja una càrrega interior molt pesada, quan perdonam feim un acte de bondad a nosaltres mateixos, ens feim un regal, tenim que oblidar de cor. Ja sé que cada persona sap el mal que dur el dintre i la força en que el conserva, cada un de nosaltres som un món diferent, tenim la nostra manera d’encaixar, pensar i aceptar les coses. Sincerament crec que no podem viure amb aquesta xacra, hem de deixar anar el sufriment, hem d’alliberar-nos de nosaltres mateixos, intentar oblidar dolentes actuacions i paraules agres, estimar-nos tots una mica més, no ens portarem res d’aquest món en el que vivim quan hagi arribat l’hora de la nostra partida, tot el que hem obrat quedará de record pels altres. Deixem enrera el passat i continuem  caminant endavant, encara que ens costi, ho hem d’aconseguir per la nostra pròpia  felicitat. “No dejes que muera el sol, sin que hayas muerto tus rencores” (Mahatma Gandhi)"