divendres, 15 d’agost del 2014

 
 
 

Son muchas las personas que se obsesionan intentando buscar su camino. Un camino en el que sólo haya felicidad, amor y cosas bonitas, y en el que desaparezcan para siempre todos esos momentos desagradables por los que todos/as hemos pasado en algún momento de nuestra vida.

Pues bien, ya puedes dejar de buscar tu camino. Siempre has estado en él. Antes, ahora y en el futuro. Si hay momentos en los que no te sientes comodo/a caminando por la vida, permíteme comentarte mi punto de vista:

Los momentos de crisis salen porque hemos de hacer un aprendizaje antes de continuar caminando. Son una gran oportunidad para crecer y seguir andando por esta aventura tan bonita que es la vida.

Si vas superando esas barreras de emergencia estarás cada día más cerca de ti mismo/a y de tu verdadera esencia divina.

Los "obstáculos" aparecen para hacernos entrar en contacto con nuestras emociones y pensamientos negativos más arraigados, lo cual es una grandísima oportunidad para aprender y continuar caminando más fuertes y libres.

No somos víctimas. Nunca lo hemos sido, y nunca lo seremos.
Somos tan absolutamente perfectos, que atraemos a nuestra vida en todo momento las circunstancias que necesitamos para tomar conciencia de nuestros condicionamientos, programaciones, miedos y patrones.
 
Nuestra forma de sentir e interpretar todo lo que vemos y vivimos es un reflejo de nuestro estado interno más profundo. Incluso la forma que tenemos de vernos a nosotros mismos.

Sin comprensión, perdón y aceptación  de una mala experiencia no puede haber aprendizaje ni liberación emocional, lo cual hará que adoptes el papel del "pobre de mí" y atraigas todavía más negatividad a tu vida.

El tiempo no lo cura todo. De hecho, el tiempo no cura. Tu toma de consciencia es lo que cura. Lo que hace el tiempo es hacerte olvidar, depositando en tu inconsciente esa mala experiencia, que en caso de no ser liberada empezará a manifestarse en forma de malestar físico y enfermedad.

Tu vida es perfecta para ti. Tu vida es tu camino y te relacionarás con tus circunstancias tal cual te relaciones contigo mismo/a.

Respira, medita, permítete conectar contigo, y no rechaces nada de lo que sientas. Las respuestas siempre las encontrarás dentro de ti. Ese/a eres tú. Ese es tu camino y tu aprendizaje.


Luis F. Gómez
 
T'estim
Rosa
 


dijous, 14 d’agost del 2014

 
 
 

 
 
 
ORACIÓN DE LA SERENIDAD 

 

 
Cóncedeme la serenidad 

para aceptar las cosas que no puedo cambiar... 

valor para cambiar aquellas que puedo,

 y sabiduría para reconocer la diferencia.
 
T'estim
Rosa
 
 
 
 

 
 
Et desig molt bona ventura, Aina.
 
Un romanç afortunat.

La música forma part de la nostra vida, celestial es el so que produeix un objecte quan vibra i gloriós l’instrument que ho fa sonar. Si tingués en les meves mans una vareta màgica transformaria aquestes paraules a un so musical i juntes cantarien a un ritme magistral, les vestiria d’enamorament per interpretar una bonica història d’amor entre unes notes musicals i el seu compositor, la simbiosi més poètica a la relació que mare-fill/a té, aquella meravellosa història d’amor que comença molt abans de donar a llum, un lligam afectiu miraculós alimentat per una corrent profunda que va lligada de cor a cor amb unes arrels sentimentals amoroses, i que existirà com un cordo umbilical que no s’acaba de rompre mai del tot.

No sé molt bé com començar aquesta historieta, la puc titllar com un romanç afortunat; romandre mirades al cel i escoltar el seu silenci amb paciència, fent reflexions oportunes i útils, minvant, transmutant i oblidant de manera transitòria tot cansament, convidant una simfonia de sentiments i sensacions d’instint matern, divins polsims màgics al compàs d’una portentosa orquestra de emocions que és sent al cantar a l’esperança.

 Ella, estimada esperança que cerca i recerca, trobant un racó al cor per fer-hi estada; partitura de bondat i alegria per fer un somni possible, perquè la fe arreli fonaments i regali un repertori de melodies sanes i saboroses donant pau a la seva consciència.

 No hi vaig anar sola, m’ha va acompanyar i alimentar, aquell ser que portem a dintre, tan misterios i tan real alhora que el nostre cos se’n fa ressò que anomenem vida de l’esperit, aquell que ens fa elevar els nostres pensaments per sobre dels pensaments que conviuen amb nosaltres diàriament, i ens fa entendre que és possible una certa felicitat enmig de totes les contradiccions i adversitats, com aquell raig enmig d’un cel serer. 

Era petitona i el seu cor era una cantarella amb una tonada més aguda i desafinada, i ara, fent un cant de ajuda, hem viatjat per aconseguir vibrar una música sense deixar de cantar amb alegria, per resoldre un paissatge, el més polit, el més important per continuar caminant al so d’un cançoner, d’un cantar; cançó intima com aquella cançoneta dolça que me va regalar tot just fa dotze anys ... els batecs del seu cor. “Que Déu beneexi  sempre el nostres fills, dons a nosaltres ja ens va beneir amb ells” (José Saramago, premi Nobel de literatura).

https://www.youtube.com/watch?v=r5yaoMjaAmE
 
T'estim
Rosa

 
 

dimecres, 13 d’agost del 2014









           ...Y las exuberantes mariposas irisadas y perfumadas volvieron a volar, sin órdenes ni ordenanzas...libres!!!


Aquest blog està de tornada; després d'un temps necessari de silenci. La seva tornada és serena i amb una llum nova, fresca i transparent.
El desig d'ell, era retornar amb una musiqueta de fons, però, finalment el seu desig ha estat que cada un de vostès el perfumin de la música que els enamori més.
Aquest blog no coneix les exigències, ni les obligacions, ni les imposicions. Predica i obra a la LLIBERTAT.
Aires de llibertat té un somni, poder arribar ser una agradable lectura, cómplice d'un viatge, un caminar...un romanç, si...un romanç que canta,...cançoner d'aires de llibertat; si, ella... estimada i anhelada llibertat... infinites papallones...meravellosas ellas.


T'estim
Rosa