ESCRIT

PASSIÓ

Passió és una emoció, un sentiment molt intens,…  viure i sentir-se viu també ho és. La passió et fa viure unes sensacions màgiques, a vegades fa reviure experiències pesades que et recorden sensacions oblidades i també et fa descobrir un món que no havies conegut mai, desconeixedors de que existeix un món meravellós i ple de màgia.

Per poder viure i gaudir la vida en tota la seva plenitud es precís apreciar i valorar cada moment , fer-ho amb tota la seva totalitat e intensitat del seu sentit i significat. Viure el present al màxim, viure amb passió totes les coses que ens envolten, és la esència més pura de la nostra vida.

Tot això implica entrar i sortir…començar i acabar cicles…obrir i tancar portes, deixar volar lliurament cada experiència. Per fe passes a l’hora d’avançar en la diària tasca de viure, necessitem com a condició indispensable aprendre i adaptar-nos lo millor i més ràpid possible els constants canvis que la mateixa vida ens brinda amb nosaltres mateixos i en el camí que cadascú de nosaltres tenim assignat.

Aprendre i saber  tancar cercles és una feina de ment complexa, és un procés dolorós i moltes vegades difícil d’acceptar i assumir. Donar per acabades etapes de la nostra vida no és gens fàcil, aconseguir fer-ho amb serenitat, sense egoisme ni rancúnia,  encara és més difícil. Si acceptem la situació tal com és e intentem cercar positivitat als nostres pensaments i actuacions plenes de caos i negativitat, poc poc els convertirem amb pensaments plens de bellesa i riquesa, al nostre esperit començarà a rebre bocanades d’aire pur i fresc, donant ànims a un interior adormit, espantant i carregat de por.

 Mentre anem avançant  passes ens sentirem millor, motivats per una llum, per una vida millor i sobretot per un benestar interior, donant la benvinguda a la felicitat i  la il·lusió, moltes vegades perduda i oblidada a un raconet de la nostra ànima. Agafar les tisores i començar a tallar somnis, il·lusions, passions, creences, personalitats, crea una estranya sensació d’impotència al nostre esperit, igual que intentar agafar i tallar el vent, és un impossible que per molt que es repeteixi l’acció no s’aconsegueix res mai, per tant hauríem d’aconseguir agafar seguretat amb nosaltres mateixos i força, descobrir qui som i com som realment, donant un pas endavant ferm i amb seguretat, agafar les tisores i guardar-les, evitar viure dividits entre els nostres somnis i la nostra realitat, deixar volar lliurament els pensaments aconseguint agafar vida pròpia i  navegar per mons desconeguts, aventures plenes de fantasia, sorpreses inesperades, secrets fantàstics i exquisits. Sincerament  qui no ha desitjat alguna vegada tenir un secret alimentat per sorpreses inesperades...qui no ha deixat volar lliurament els pensaments com les papellones...qui no ha desitjat agafar el timó d’un vaixell que promet unes aventures fabuloses...en definitiva... qui no ha desitjat una VIDA PRÒPIA.

La vida és un traç cada dia, és un caminar….un escriure.  La vida amb tota la seva saviesa ens brinda l’oportunitat d’elegir els camins que ens omplen l’ànima d’esperança, pau interior i estima, donant  personalitat i força  a les paraules moltes d’elles màgiques, a les emocions acompanyades de sensacions plenes de delicadesa i  tendresa, també els sentiments meravellosos que ens permetrà carregar el nostre cor d’alegries, viure la vida i el mateix temps fer-nos sentir-nos vius, abraçant moments feliços i inoblidables i tot això s’aconsegueix amb  passió...paraula màgica, poderosa, real...paraula plena de vida.

                                                                     Rosa Seguí Seguí